CASC COOLUS:
El casc que utilitzarean en els Armats de Mont-roig seran el model Coolus Galic Són una evolució dels cascos tipus “montefortino”
Els cascos romans, coneguts com galea o cassis variaven enormement quant a la seva forma. Un dels primers a utilitzar-se va ser el casc de Montefortino, utilitzat pels exèrcits de la República fins al segle I a. C. Aquest va ser reemplaçat directament pel casc Coolus i, més tard, pel típic casc Imperial.
El casc montefortino era una còpia de bronze barata i fàcil de fabricar en massa del casc gal de ferro. Tenia carrileres que protegien la cara i un petit sortint en la part d'enrere, per a desviar cops del clatell. Era el bastant obert, no obstant això, per a permetre al legionari veure o sentir sense problemes. A partir de llavors, el model va ser evolucionant durant l'Imperi, en dissenys de ferro cada vegada més fortes i amb majors proteccions, però respectant la línia original.
No obstant això, durant el començament de la decadència en el segle III, es van començar a veure models més tancats, que protegien més, però limitaven la visió i audició del soldat, necessàries per a executar les ordres. El que tal vegada reflecteix una pèrdua de la disciplina i entrenament necessaris per a executar els moviments en combat, ordenats pels instruments musicals, o una simplificació o empobriment de les mateixes.
Les constants crisis econòmiques van obligar a introduir un model diferent, fet en dues peces unides per un reforç o cresta metàl•lica. Es va fer habitual com molt tard en el segle IV, sent més econòmic i trencant definitivament amb la tradició del montefortino.
