dimarts, 23 de novembre del 2010

VESTUARI I EQUIPAMENT (2): "Caligae"


CALIGAE:

Les caligae eren les sandàlies pesades típiques dels soldats legionaris i auxiliars romans durant tota la història de la república i l’imperi.

Estaven fetes de cuir, lligades des del centre del peu fins a la part superior del turmell. Addicionalment, s’afegien claus de metall a les soles , amb tres propòsits:

• Reforçar el calçat.
• Donar una millor tracció al soldat.
• Convertir la sandalia en una possible arma a la meitat de la batalla.

Per suggeriment del nostre amic Jorge de l’empresa Armillum. Les nostres caligae no portaran claus de metall a les soles, donat que per caminar pels carrers es un xic dificultós alhora que complicat per les relliscades. Tal com expliquen les cròniques que va passar als soldats romans en l’assalt al temple de Jerusalem, on el sòl de marbre polit va fer relliscar a un centurió.

Aquest es l’únic material que ha de pagar cada persona que vulgui fer d’armat amb nosaltres. Creiem que han de ser molt personals per  qüestions de talla de la sandàlia i també per higiene . Estan fabricades per un artesà de  Mora d’Ebre.

diumenge, 21 de novembre del 2010

VESTUARI I EQUIPAMENT (I): "Lorica segmentata"

LORICA SEGMENTATA:

Al llarg de les properes setmanes anirem analitzant cadascuna de les peces i els elements de l’equipament dels Armats de Mont-roig. Avui parlarem de les cuirasses que portarem. El model que varem escollir seguit el criteri de reconstrucció històrica va ser l’anomenat “lorica segmentata”



Aquest tipus d'armadura personal va ser l'utilitzat principalment per les legions de l'exèrcit romà durant els primers segles del Principat. Encara que el terme lorica segmentata no es va introduí fins al segle XVI, ja que el terme original llatí específic ens és desconegut.
L'armadura en questió, consisteix en una sèrie de bandes amples metàl•liques (de ferro o bé acer) unides amb corretges de cuiro internes. Les bandes estaven disposades horitzontalment sobre el tors, superposant-se la més alta sobre la més baixa, i envoltaven el cos en dues meitats, que es fixaven a la part frontal i a la part posterior. La part superior del cos i les espatlles quedaven protegits per bandes addicionals i plaques pectorals i dorsals. La forma de l'armadura permetia desar-la de forma molt compacta, ja que es podia separar en quatre seccions.
La lorica segmentata es va començar a utilitzar a començaments del segle I i va ser l'equipament habitual dels legionaris fins el segle III, quan va ser substituïda, en general, per la lorica hamata, un tipus de cota de malla. Durant la seva època d'ús generalitzat només formava part de l'equip dels legionaris, mentre que les tropes auxiliar (auxilia) duien lorica hamata o lorica squamata. De lorica segmentata s'han identificat diversos tipus o variants, les més clares de les quals duen els noms del lloc on s'han identificat: el tipus Kalkriese (ca. 20 aC a 50 dC), el tipus Corbridge (40-120), el tipus Newstead (120-250) i el tipus Alba Iulia (possiblement del segle III).

Dins la campanya “Apadrina una peça” ara per ara l’Associació de veïns “Muntanya Roja” de Mont-roig ja ha apadrinat una lorica segmentata des de aqui els hi donem les gràcies per la seva aportació.