El cicle quaresmal té el seu punt àlgid per Setmana Santa. Durant aquesta setmana hi ha una sèrie de celebracions litúrgiques i tradicionals en tota la nostra geografia. Dins d’aquestes celebracions, les tenen més rellevància són les processons passionals. M’atreviria a afirmar que no hi ha poble o ciutat que no realitzi una.
Aquestes processons són en certa manera la imatge plàstica del drama del calvari, la recreació històrica de la passió i mort de Jesús que surt del interior de les esglésies (Concili de Trento 1.545 -1.563), per omplir els carrers i així estar més a prop de la gent del poble.
Es venen celebrant normalment des del divendres de Dolor, passant per el Diumenge de Rams, fins el Divendres Sant i fins i tot algunes el dissabte de Glòria. En molts d’aquests casos precedides per una comparsa d’homes que figuren una tropa de soldats romans que anomenem: "armats".
Els armats van ser un dels pocs elements que es van salvar de la prohibició d’anar personatges bíblics en les processons de Setmana Santa. Així ho explica en un escritel cronista de Tarragona; Joan Salvat i Bove en un programa de la Confraria de Sant Magí de Barcelona editat el 1967. que diu: Al reformarse los Estatutos de la Congregación en 1858 y prohibirse la concurrencia en la procesión de personajes bíblicos, granaderos imperiales que custodiaban el Santo Sepulcro y demás, entonces la jerarquía superior eclesiástica, autorizó la continuidad de la cohorte romana. Aquesta ordre no va ser efectiva fins l’any 1873-1872.
