dilluns, 11 d’abril del 2011

PROVA DE FOC SUPERADA


Ahir varem superar la primera prova de foc, tot un èxit a Flix, molta calor però els nostres armats eren el centre d’atenció dels assistents a la trobada.

Els nervis estaven presents, alguns confessaven que no havien pogut tancar l’ull durant la nit. Mont-roig a les 6’45 del matí ens acomiadava amb un vent d’aquell que tant coneixem. Flix ens acollia amb sol i calor

Des de les 11 del matí fins les 14h amb les armadures i l’equipament trepitjant l’asfalt dels carrers . El mes pesat les parades, les llargues estones sense fer res, això carrega els peus.

Bons consells dels altres grups d’armats, altres encuriosits per el nostre equipament no paraven de preguntar, Ostres quina passada! Això deu pesar molt? Que originals! Aquestes eren les expressions habituals.

El mes fotografiat a la trobada estic segur que va ser el nostre “signifer” (portaestandard).

Varem esmorzar molt be i nomes ens queda agrair als companys dels armats de Flix la bona organització del acte així com felicitar-los de tot cor.Portem la primera cinta a l’estandard i es la vostra això no s’oblidarà mai.

diumenge, 3 d’abril del 2011

VESTUARI I EQUIPAMENT (4) "Scutum"




L'ESCUT  "SCUTUM"
era el terme en llatí per a referir-se a l'escut , encara que en temps més moderns ha derivat a un terme per a fer referència a l'escut estàndard i amb forma semi-cilíndrica que portaven els legionaris romans.

L'escut curvat de l'època de la República era ovalat, tal com es pot veure en l'altar de Cneo Domicio Enobarbo a Roma i en el monument de Lucio Emilio Paulo Macedónico en Delfos. També s'ha trobat un exemple arqueològic en Kasr el-Harit, a Egipte. Més avanci l'escut va ser evolucionant a una forma rectangular al començament de l'Imperi.

Els scuta (en plural) rectangulars, que de vegades eren convexos i de vegades plans, eren construït principalment a partir de llences de fusta superposades unides a altres i amb les vetes disposades en adreces oposades, cobertes amb cuir. Això suposa que l'escut era molt resistent i, alhora, el suficientment lleuger (d'entre 5,5 i 7,5 kg) com per a ser transportat al llarg de molt llargues distàncies.




El millor exemple que ens ha arribat als nostres dies està a Síria, i es tracta d'un scutum de,0’6 metres d'altura, una corda de 66 cm, amb una longitud al llarg de la corba de 86 cm i un grossor d'entre 5 i 6 mm. La seva forma corba li permetia encaixar bé els cops més forts, mentre que els laterals protegien millor al soldat. Les fletxes i cops enemics podien desviar-se sense arribar a copejar amb tota la seva força al legionari.

Per una altra part, el revestiment central de l'escut (denominat umbo) estava construït bé d'un aliatge de coure o de ferro. S’utilitzava de forma ofensiva, sent el suficientment pesat i dens com per a atordir o desplaçar a un oponent, la qual cosa facilitava al legionari el següent atac amb el seu gladius. Els legionaris solien avançar de forma alterna amb el scutum per a després, amb el scutum lleugerament alçat per a bloquejar a l’oponent, atacar amb el gladius. Les vores de l'escut també es folraven de metall per a major protecció, podent també ser usats de forma ofensiva.

La forma del scutum permetia les formacions compactes de legionaris. Mitjançant aquest sistema, se superposaven els escuts de manera que donessin una major protecció contra les armes que llençaven. D'aquestes possibles formacions, la més famosa és la formació en testudo, en la qual els legionaris col•locaven els escuts de front i cap a a dalt, aconseguint protecció també enfront de projectils llançats en tir parabòlic o des de l'alt (com per exemple fletxes, o objectes llançats pels defensors des de l'alt de les muralles).

Cada legionari es personalitzava el seu escut per la part interior i la part exterior utilitzaven els símbols de la seva legió tots per un igual
Els armats de Mont-roig utilitzaran l’escut ovalat personalitzat i pintat a mà el dibuix però hores d’ara encara és una sorpresa.

divendres, 18 de març del 2011

XV Trobada d’Armats de les comarques meridionals a Flix

La Confraria d’Armats de Flix, organitza la XV Trobada d’Armats de les comarques meridionals. L’entitat responsable de l’event, serà la segona població que organitzarà dues vegades aquests tipus de concentració romana a les comarques meridionals. Primerament va ser l’any 1995 (III Trobada d’Armats) i enguany tornarà a portat per segona vegada aquesta responsabilitat. Recordem que els Armats de Montblanc també és el grup que ha organitzat dos cops aquesta reunió d’Armats a casa seva, l’any 199...2 i el 2002.


Segons la organització, les colles d’Armats sortiran a pas ràpid a les 11:00 del matí des del Pavelló Municipal d’Esports, per arribar primer al passeig de l’Ebre on es farà les fotografies dels grups, per seguir cap a la plaça del Mercat on cada formació tindrà un temps màxim de 5 minuts per realitzar davant del públic i de les autoritats presents la seva exhibició particular.

S’espera la participació de al menys uns 400 Armats pels carrers i places en la XV Trobada d’Armats de les comarques meridionals a Flix. Un total de 16 agrupacions desfilaran en aquesta tan peculiar concentració, i que farà retornar aquesta població de la Ribera d’Ebre a temps de l’Imperi Romà on legionaris, estendards, cornetes i tambors recorreran els seus carrers amb les seves respectives 'Cadenes' i acompanyaments musicals.

Nosaltres; els de Mont-roig fem la pre-estrena i ens servirà d’assaig per encarar els nostres actes de la Setmana Santa que començaran amb la presentació i culminaran el divendres sant amb la processó del Sant Enterrament.

Ens agradaria que ens acompanyéssiu a Flix el proper 10 d’abril a les 11 del matí

Flix, Vilallonga del Camp, Montblanc, Reus, Palma d'Ebre, Valls, l'Arboç, L'Espluga de Francoli, Pla de st Maria, Alcover, Vilaplana, El Vendrell, Riudecols, Constantí, La Pobla de Mafumet,Mont-roig del Camp



PD: Nosaltres desfilem els numero 12 d'ordre

dissabte, 12 de febrer del 2011

LA MEDICINA ROMANA

Des de la nostra associació i amb l'esperit de difondre tot el que fa referencia al món romà ens agradaria fer una recomanació:

organitza el Centre d'Estudis Mont-roigencs
A càrrec del Sr. Jesús Sabaté Fort.
Dijous 17 de febrer a les 20:00 h. a la Casa de cultura Agustí Sardà, conferencia amb el títol de La medicina romana.


divendres, 11 de febrer del 2011

PARTICIPACIÓ A LES JORNADES DEL IES ANTONI BALLESTER


Ahir dia 10 i avui dia 11de febrer em participat de les jornades culturals de l'IES Antoni Ballester de Mont-roig. La primera jornada ve ser mes teòrica i audiovisual,un power point explicava la nostra entitat, qui som que fem i per què. Desprès una pel•lícula documental narrava con era la vida del legionari romà. També varem parlar molt per sobre, de la musica que s’escoltava a l’època romana i com s’alimentaven en aquells temps van ser dues hores intenses on el comportament dels alumnes (una vintena) va ser del tot exemplar.
La jornada d’avui ha estat molt practica han construït un retallable d’un casc (veure foto) i han tingut el privilegi de provar part del equipament dels armats i dic privilegi perquè avui dia encara hi ha peces que els propis membres dels armats ni tant sols les han vist.
Tot que ha volgut ha pogut fer-se la foto de rigor (si remeneu pel feisbuc estic segur que mes d’una circularà).
En definitiva, donem les gracies als alumnes del centre i a la direcció per aquesta oportunitat que ens han donat d’apropar el món romà i amb ell la nostra entitat a ells.


diumenge, 6 de febrer del 2011

UN ASSAIG QUALSEVOL

Ens colem en un assaig i fent d'espies robem aquesta fotografia d'un assaig. Ostres fa un pam de goig!

dimecres, 12 de gener del 2011

ARA COMENÇAREM A SUAR LA CANSALADA....

Comencem a caminar, vull a dir a assajar els passos i les "coreografies"per a la posada en escena dels Armats, això serà aquest divendres dia 14 a les 22h al poliesportiu. L'assaig és a porta tancada perquè l'actuació per Setmana Santa sigui una veritable sorpresa, així que només podran assistir els membres i parelles d'aquests. Ja estàvem desitjant començar

D'altra banda comentar l'èxit del bar que vam posar per Nadal al Parc Infantil i el bon ritme que porten els apadrinaments, molts són els que s'han sumat a aquesta iniciativa als quals els agraïm la seva col laboració sense ells els armats no serien una realitat .

Fins ara tenim apadrinats:
quatre cascos
dos escuts
tres cuirasses
un tambor

divendres, 24 de desembre del 2010

ARA VE NADAL...!

BONES FESTES
Natale hilare et Annum Nuovo!
I UN L'ANY 2011... BEN "ARMAT"

foto: figureta de pessebre d'un soldat romà

dimarts, 30 de novembre del 2010

VESTUARI I EQUIPAMENT (3): Casc "Coolus"

CASC COOLUS:

El casc que utilitzarean en els Armats de Mont-roig seran el model Coolus Galic Són una evolució dels cascos tipus “montefortino”


Els cascos romans, coneguts com galea o cassis variaven enormement quant a la seva forma. Un dels primers a utilitzar-se va ser el casc de Montefortino, utilitzat pels exèrcits de la República fins al segle I a. C. Aquest va ser reemplaçat directament pel casc Coolus i, més tard, pel típic casc Imperial.
El casc montefortino era una còpia de bronze barata i fàcil de fabricar en massa del casc gal de ferro. Tenia carrileres que protegien la cara i un petit sortint en la part d'enrere, per a desviar cops del clatell. Era el bastant obert, no obstant això, per a permetre al legionari veure o sentir sense problemes. A partir de llavors, el model va ser evolucionant durant l'Imperi, en dissenys de ferro cada vegada més fortes i amb majors proteccions, però respectant la línia original.



No obstant això, durant el començament de la decadència en el segle III, es van començar a veure models més tancats, que protegien més, però limitaven la visió i audició del soldat, necessàries per a executar les ordres. El que tal vegada reflecteix una pèrdua de la disciplina i entrenament necessaris per a executar els moviments en combat, ordenats pels instruments musicals, o una simplificació o empobriment de les mateixes.
Les constants crisis econòmiques van obligar a introduir un model diferent, fet en dues peces unides per un reforç o cresta metàl•lica. Es va fer habitual com molt tard en el segle IV, sent més econòmic i trencant definitivament amb la tradició del montefortino.